dissabte, 9 de març del 2013

Poema de la llengua (1)


Xicons i xicones, ladies and gentlemen, ací tenim un altre poema. Comentaris please.  

 I

dislocant la llengua
he arribat a tal extrem de sofrença
que la boca se'm bada com una gerra
saturada de salmorra i delit

de llavi a llavi
la distància prova sutures,
deliris de fils i agulles
entre l'ara i l'enllà

el temps, però, solca i aïlla,
l'instrumental asèptic ni fila ni forada
i sospite – sospite una gran nafra,
una úlcera, una lesió, una perpètua rialla





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Hello and welcome! Escriu-me cosetes, vinga, sé que tu vols...