Xicons i xicones, ladies and gentlemen, ací tenim un altre poema. Comentaris please.
I
dislocant la llengua
he arribat a tal extrem de sofrença
que la boca se'm bada com una gerra
saturada de salmorra i delit
de llavi a llavi
la distància prova sutures,
deliris de fils i agulles
entre l'ara i l'enllà
el temps, però, solca i aïlla,
l'instrumental asèptic ni fila ni
forada
i sospite – sospite una gran nafra,
una úlcera, una lesió, una perpètua
rialla
