Esta nit la lluna

Un poemeta ràpid, com el banana bread que faig. L'altre dia hi havia una lluna fina, fina, i com no, vaig decidir cantar-li:

Esta nit la lluna és la pinta perfecta per fer-te una trena ben negra.

La pinta perfecta per acaronar-te tota la nit mentre mengem taronges.

Esta nit la lluna és el bressol blanquíssim d'hores líquides dormides junts.

El bressol blanquíssim, caliu brodat amb arada d'esperma i saliva salada.

Esta nit la lluna és la falç farcida a la teua faixa per si la mort ve.

Esta nit la lluna és la falç farcida i famolenca encara de pa, paraula, instant.

Esta nit la lluna és la mà i és el cau, el plat i el pit, el ciri beneit.

Esta nit la lluna és la mà gèlida i buida i el plat ple de la teua presència.

Esta nit la lluna és la lluna, no és metàfora, no és símil, no és hòstia.

Esta nit la lluna és la lluna. Mirem-la, mirem-nos els dos baix la seua llum.