La gàbia

Doncs no m'acabe de centrar per a acabar l'article sobre cínics i gossos... Així q ací vos deixe un escrit a mig coure. Comentaris ben rebuts, com sempre. També he decidit traduïr-lo a l'anglès per si... hmmm... per si... well, I don't know why... here it goes anyway:

Un amic m'ha deixat una gàbia:
"té, un regal; un record."La memòria
sempre cruel, necessita objectes cruels
per nodrir-se. L'amic ha mogut sol,
quatre bàrtuls, sa camera obscura
i papers per poder dibuixar el
gran silenci, encegat per l'estepa.

Quan mogué vaig triar un retrat: d'ell
llarg i estés, autumnal, sobre fulles,
amb el rostre amagat al forat del
petit colze, la mà agafant un
canelobre de quatre candeles
que flamegen al bell mig del dia,
com el boig que buscava despulles
del seu déu.
                  I una gàbia.
                                    Tan buida.

------

A friend has left me with a cage:
"here, a present, a souvenir." Memory,
always cruel, needs of cruel objects
to feed itself. My friend has left alone,
with little luggage, his camera obscura
and paper to draw
the great silence, engrossed by the steppe.

When he left I chose a portrait: of him
long and spread, autumnal, on top of leaves
holding a candelabra with four candles
flaming at full noon,
like that madman that searched for
his god's corpse.
                         And a cage.
                                            So empty.