Record número 1

Recorde que vaig obrir la porta i vaig pensar, “on va esta dona? Que no es trobarà bé?” Duia una ampolla de vi blanc a la mà, ben agafada pel coll, i a l'altra un tirabuixó rovellat i vell. Ens intercanviarem un parell de frases estàndard d'aquelles q els veïns no ens cansem mai de pronunciar i ficà ràpidament un peu al brancal de la porta, “do you mind if I come in?” És clar que no, li vaig dir, i li vaig oferir una cadira. Isabel baixava aleshores per l'escala al menjador i em va mirar amb una cella alçada. Es van somriure mútuament i Isabel, alçant la veu, li va preguntar com es trobava, “How is it going Joan?” La dona va contestar q no massa bé, puix es volia fer un gotet o dos de bon vi i no podia, ni per mil dimonis, obrir l'ampolla aquella. “It's my hands you see, I've got arthritis, the doctord said” i no podia tirar amb prou força per traure el suro. Ah mare, vaig pensar, ja tenim el misteri resolt.

Mamprenguérem a raonar un poc de l'oratge, de què anàvem a fer per a sopar i la dona ens convidà a fer una copeta amb ella, però Isabel i jo varem rebutjar. La dona insistí. I nosaltres també. No recorde ben bé com anà la cosa a partir d'aquell moment. Supose q li oferiríem quedar-se a sopar i ella, com a bona anglesa q no vol molestar, rebutjaria? No ho sé. Sé que a la dona li agradava menjar i beure bé. Tots els vespres la veiem fer devotament el pelegrinatge que la duia al restaurant italià tres carrers més enllà, prop de l'estació, on es feia el seu soparet. Pense que era el seu menjar de calent del dia, i me la imagine gaudint d'un “liver and mash washed down with a nice glass of house red”.

En poc de temps, però, varem observar q Joan necessitava gradualment més ajuda per a poder arribar al restaurant. Primer va ser una bengala i més tard el braç del seu gendre. Aquest, un home d'aquells secs q amaga la seua sexualitat d'una forma escandalosa, era el suficientment cortès com per a somriure-mos en passar pel seu costat, i el suficientment pacient com per a tindre cura de Joan durant una curta temporada. A l'any la tancà en una residència de vells i no hem tornat a saber res de la vella.