diumenge, 24 de juny del 2012

Poppies in October


Hui he traduït un poema de Sylvia Plath. Aquesta dona tenia una sensibilitat ben especial a l'hora de fer l'amor a les paraules, una sensibilitat que la du a racons de l'ésser que fan por i a finestres de l'ànima que donen joia. Steven i jo ens coneguerem quasi recitant el seu "Daddy", un poema que sua rancor, amor i passat. L'última estança d'aquest poema la tinc escrita a molts quaderns d'estudi i a moltes parets de lavabos públics. Digueu q vos sembla la traducció:

Poppies in October 

Even the sun-clouds this morning cannot manage such skirts. 
Nor the woman in the ambulance
Whose red heart blooms through her coat so astoundingly -
A gift, a love gift
Utterly unasked for
By a sky
Palely and flamily
Igniting its carbon monoxides, by eyes
Dulled to a halt under bowlers.
O my God, what am I
That these late mouths should cry open 
In a forest of frost, in a dawn of cornflowers.

Roselles a l'octubre

Ni els núvols-sol poden compondre semblants faldilles aquest matí.
Ni la dona a l'ambulància,
el seu cor roig que florix pel seu abric tan esbalaidorament

Un obsequi, un obsequi d'amor
que de cap manera ha demanat

un cel que encén els seus monòxids de carboni
pàl·lidament i flamejant, uns ulls
que l'afebliment ha parat baix barrets forts 

O deu meu, qué sóc jo
per a que aquestes boques tardanes s' òbriguen d'un crit
en un bosc de rosada, en una alba de blavets. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Hello and welcome! Escriu-me cosetes, vinga, sé que tu vols...