Hui he traduït un poema de Sylvia Plath. Aquesta dona tenia una sensibilitat ben especial a l'hora de fer l'amor a les paraules, una sensibilitat que la du a racons de l'ésser que fan por i a finestres de l'ànima que donen joia. Steven i jo ens coneguerem quasi recitant el seu "Daddy", un poema que sua rancor, amor i passat. L'última estança d'aquest poema la tinc escrita a molts quaderns d'estudi i a moltes parets de lavabos públics. Digueu q vos sembla la traducció:
Poppies in October
Even
the sun-clouds this morning cannot manage such
skirts.
Nor the woman in the ambulance
Whose red heart blooms through her coat so astoundingly -
A gift, a love gift
Utterly unasked for
By a sky
Palely and flamily
Igniting its carbon monoxides, by eyes
Dulled to a halt under bowlers.
O my God, what am I
That these late mouths should cry open
In a forest of frost, in a dawn of cornflowers.
Nor the woman in the ambulance
Whose red heart blooms through her coat so astoundingly -
A gift, a love gift
Utterly unasked for
By a sky
Palely and flamily
Igniting its carbon monoxides, by eyes
Dulled to a halt under bowlers.
O my God, what am I
That these late mouths should cry open
In a forest of frost, in a dawn of cornflowers.
Roselles a l'octubre
Ni
els núvols-sol poden compondre semblants faldilles aquest matí.
Ni
la dona a l'ambulància,
el
seu cor roig que florix pel seu abric tan esbalaidorament
Un
obsequi, un obsequi d'amor
que
de cap manera ha demanat
un
cel que encén els seus monòxids de carboni
pàl·lidament
i flamejant, uns ulls
que l'afebliment ha parat baix
barrets forts
O
deu meu, qué sóc jo
per
a que aquestes boques tardanes s' òbriguen d'un crit
en un bosc de rosada, en una alba de blavets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Hello and welcome! Escriu-me cosetes, vinga, sé que tu vols...