Tothom pot enviar missatges now

He canviat el set-up del bloc per a que tots i totes pugueu deixar missatges, independentment de tindre compte en google-blogger or not... no hem d'acceptar una google-dictadura as a default setting, veritat?

Poppies in October

Hui he traduït un poema de Sylvia Plath. Aquesta dona tenia una sensibilitat ben especial a l'hora de fer l'amor a les paraules, una sensibilitat que la du a racons de l'ésser que fan por i a finestres de l'ànima que donen joia. Steven i jo ens coneguerem quasi recitant el seu "Daddy", un poema que sua rancor, amor i passat. L'última estança d'aquest poema la tinc escrita a molts quaderns d'estudi i a moltes parets de lavabos públics. Digueu q vos sembla la traducció:

Poppies in October 

Even the sun-clouds this morning cannot manage such skirts. 
Nor the woman in the ambulance
Whose red heart blooms through her coat so astoundingly -
A gift, a love gift
Utterly unasked for
By a sky
Palely and flamily
Igniting its carbon monoxides, by eyes
Dulled to a halt under bowlers.
O my God, what am I
That these late mouths should cry open 
In a forest of frost, in a dawn of cornflowers.

Roselles a l'octubre

Ni els núvols-sol poden compondre semblants faldilles aquest matí.

Ni la dona a l'ambulància,

el seu cor roig que florix pel seu abric tan esbalaidorament

Un obsequi, un obsequi d'amor

que de cap manera ha demanat

un cel que encén els seus monòxids de carboni

pàl·lidament i flamejant, uns ulls

que l'afebliment ha parat baix barrets forts 

O deu meu, qué sóc jo

per a que aquestes boques tardanes s' òbriguen d'un crit

en un bosc de rosada, en una alba de blavets. 

Train journey

Avui agafe el tren per a visitar Isabel. De Waterloo East surt un tren que té parada a Blackheath, un dels milers de suburbis paradòxicament centrals que té la ciutat. Assegut, tranquil, escolte música als cascos: primer The Breeders, després Mahler. Els ulls se m'omplen de goig quan passe per cada estació, quan cada pam de via m'oferix instantànies d'aquesta urbs plena de grisos que vols tocar i de llums que vols engolir. El trajecte sura sobre la Southwark Cathedral, rectangular, marcial, lluint la pedra clara al sol. Les fulles s'agafen als arbres patèticament, tremolant, moribundes. Hi passe pel costat d'edificis q ara són oficines, però que encara conserven les politges als finestrons més alts, deixalla d'un altre mode de producció. A l'altra banda dels vidres gent asseguda, com jo, però amb un posat diferent: la barbeta descansa a la mà d'un home jove; al meeting es para atenció, una línia és escrita a un ordinador; dues dones amb falda obscura i camisa blanca passegen papers a les mans mentre intercanvien el que jo desitge siguen confidències. El tren seguix. Ara mira, uns edificis altíssims, objectes d'una bellesa feixista que plau i fa mal. La raó d'ésser, la forma grotesca del block of council flats pertanyen als anys parits per Thatcher. Un altre vestigi, com les politges, però aquest amb un referent encara actual i real, una convivència quotidiana amb la pobresa, ben viva: pilotes desinflades als balcons, nadons que probablement ploren darrere les finestres, escales de formigó, fem als racons...  

The weather man

Els senyors i les senyores de l'oratge només fan q insistir q enguany no tindrem estiu. Estic fart d'escoltar-los, amb aquella entonació tan forçadament innocent i alegre, divulgant les bones noves atmosfèriques, q mai ho son, i q tres de quatre vegades són errònies. “Demà plourà a mansalva” (1); i ix un sol fi i fresc. “Aquestos núvols es desplaçaran amb rapidesa i gaudirem d'una resta del dia solejada” (2); i, ara sí, durant hores, en cau més q en Safra. El que més em fica de mala llet és la joia mal dissimulada amb la qual ens informen q l'oratge serà horrorós, la pura felicitat q qualsevol teleespectador mínimament cínic pot observar en el llenguatge corporal d'aquestos clarividents barats i toca-collons.  

(1) Tomorrow it will be very wet.

(2) These clouds will swiftly move away and we'll be able to enjoy clear skies the rest of the day.

En proves

Ací estem germanes i germans, ficant oli a la màquina mental a través de la tecnologia, uff! Alguns dirien q precissament l'internet ha nascut, com el xiquet del Terminator, per a acabar amb la ment humana... Jo no vull ser menys i he obert un blog per a col.laborar en aquesta lloable enterprise... Desde Londres con amor.

Aquest bloc serà una pissarra de queixes, observacions i, per al qui vulga, la chance d'intercanviar paraules, art, i traduccions.

Salut!