http://www.locantich.cat/2013/07/poeta-lestranger-josep-almudever-chanza.html
Vaig usar el títol "poeta a l'estranger" pensant en García Lorca un poc, però en lloc de reflectir la meua realitat al país que m'acollix ja fa anys, vaig decidir parlar de la terra d'on vinc, de les frustracions que em genera, de l'amor que encara li professe:
Poeta a l'estranger
I
dislocant la llengua
he arribat a tal extrem de sofrença
que la boca se'm bada com una gerra
saturada de salmorra i delit
de llavi a llavi
la distància prova sutures,
deliris de fils i agulles
entre l'ara i l'enllà
el temps, però, solca i aïlla,
l'instrumental asèptic ni fila ni forada
i sospite — sospite una gran nafra,
una úlcera, una lesió, una perpètua rialla
II
a la terra li put l'alè
de vapors de vi, d'all i tabac,
de veus foranes i grogues
escopides per goles galants
Ítaca, eixuta i pudenta,
lluint guants llargs de cuir
em pren pel coll i m'eleva:
para-sol de ràbia, defugir
un insult i el cuir es premsa,
una cançó i els peus dansen al vent;
polsims de veu emanen de mi:
"mare solte'm, llence'm, deixe'm versar"
